+001.jpg)
Un bon dia, el rei Jaume volia comprar unes joies i, acompanyat de la seva cort, va visitar la casa de l'argenter jueu. Quan feia una estona que hi eren havien vist moltes joies, l'argenter li va dir que li faltava un anell molt valuós. El rei es va quedar sorprès de la notícia i va creure que entre els seus cortesans devia haver-hi necessàriament el lladre; però també va creure que seria inútil que manés al lladre que tornés la joia, ja que ningú no voldria quedar deshonrat davant dels altres.
Va exposar el cas als cavallers que l'acompanyaven i va dir que faria una cosa perquè el lladre pogués tornar la joia, sense que fos descobert; però que si així no la tornava, utilitzaria un altre sistema més enèrgic i més vergonyós.
Va manar al jueu que posés enmig de la botiga una olla grossa amb serradures, perquè no es pogués sentir el soroll del que pogués deixar-se caure al fons, i que tots els presents, començant per ell, posarien la mà tancada dintre l'olla i la traurien oberta. Així podria deixar l'anell el qui el tingués sense ser conegut, i s'evitaria que cap aprofitat el pogués prendre de l'olla. Si l'anell no sortia, seria buscat de la pitjor manera.
L'ordre del rei va ser complerta. Ell mateix va començar per posar la mà tancada sense mirar al seu fons, i la'n tragué oberta. Després van fer el mateix tots els cortesans per odre d'importància i, un cop ho hagueren fet, el jueu i el rei van mirar al fons de l'olla i van trobar l'anell.
Joan Amades. Les millors llegendes populars
Va exposar el cas als cavallers que l'acompanyaven i va dir que faria una cosa perquè el lladre pogués tornar la joia, sense que fos descobert; però que si així no la tornava, utilitzaria un altre sistema més enèrgic i més vergonyós.
Va manar al jueu que posés enmig de la botiga una olla grossa amb serradures, perquè no es pogués sentir el soroll del que pogués deixar-se caure al fons, i que tots els presents, començant per ell, posarien la mà tancada dintre l'olla i la traurien oberta. Així podria deixar l'anell el qui el tingués sense ser conegut, i s'evitaria que cap aprofitat el pogués prendre de l'olla. Si l'anell no sortia, seria buscat de la pitjor manera.
L'ordre del rei va ser complerta. Ell mateix va començar per posar la mà tancada sense mirar al seu fons, i la'n tragué oberta. Després van fer el mateix tots els cortesans per odre d'importància i, un cop ho hagueren fet, el jueu i el rei van mirar al fons de l'olla i van trobar l'anell.
Joan Amades. Les millors llegendes populars
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada