EL METGE BUTXAQUES

Som la classe de 3er A i volem explicar-vos que aquest conte d'en Joan Amades ens ha agradat molt i esperem que també us agradi a vosaltres tal qual us el presentem.
L'hem treballat per parelles, en forma de còmic, i la lletra l'hem escrit a l'ordinador, amb tot l'ànim i el bon cor de fer-lo entenedor.
Ens ha portat llargues estones de feina i ara que ja està acabat estem satisfets.
Creiem que el Joan Amades es posaria content si pogués aixecar el cap i observar la il·lusió i les ganes que hi hem posat.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

EL LLOP I LA GUILLA SEMBREN A MITGES

Vet aquí que una vegada el llop i la guilla decidiren ser companys de sembra. Quan arribés l'hora es partirien la collita.

Primer sembraren patates. Quan començaren a créixer, la guilla preguntà al llop:

- Com vols partir la collita, de mig en amunt o de mig en avall?

I el llop, que no entenia en les feines de pagès, respongué:

- De mig en amunt, amiga guilla!

Així es pensava que s'estalviaria d'arrencar les mates.
Però arribà el temps de la collita i el llop es quedà les fulles seques i la guilla les patates que hi havia sota terra.

L'any següent sembraren blat.

Quan arribà el temps de la sega, la guilla preguntà al llop:

- Com vols partir la collita, de mig en amunt o de mig en avall?

El llop, escarmentat pel que li havia passat amb les patates, li respongué:

-De mig en avall, amiga guilla!

I va sortir una altra vegada escaldat. La guilla es quedà les espigues plenes de gra, i el llop, el rostoll.

Joan Amades. Les millors rondalles populars catalanes (adaptació).

EL LLOP I LA GUILLA

EL REI I L'ARGENTER JUEU

Un bon dia, el rei Jaume volia comprar unes joies i, acompanyat de la seva cort, va visitar la casa de l'argenter jueu. Quan feia una estona que hi eren havien vist moltes joies, l'argenter li va dir que li faltava un anell molt valuós. El rei es va quedar sorprès de la notícia i va creure que entre els seus cortesans devia haver-hi necessàriament el lladre; però també va creure que seria inútil que manés al lladre que tornés la joia, ja que ningú no voldria quedar deshonrat davant dels altres.
Va exposar el cas als cavallers que l'acompanyaven i va dir que faria una cosa perquè el lladre pogués tornar la joia, sense que fos descobert; però que si així no la tornava, utilitzaria un altre sistema més enèrgic i més vergonyós.
Va manar al jueu que posés enmig de la botiga una olla grossa amb serradures, perquè no es pogués sentir el soroll del que pogués deixar-se caure al fons, i que tots els presents, començant per ell, posarien la mà tancada dintre l'olla i la traurien oberta. Així podria deixar l'anell el qui el tingués sense ser conegut, i s'evitaria que cap aprofitat el pogués prendre de l'olla. Si l'anell no sortia, seria buscat de la pitjor manera.
L'ordre del rei va ser complerta. Ell mateix va començar per posar la mà tancada sense mirar al seu fons, i la'n tragué oberta. Després van fer el mateix tots els cortesans per odre d'importància i, un cop ho hagueren fet, el jueu i el rei van mirar al fons de l'olla i van trobar l'anell.

Joan Amades. Les millors llegendes populars